Marxa al cor de la serra d'Espadà, d'Aín a Alcudia de Veo

EL PASSAT DIUMENGE, DIA 23 DE GENER, LES DONES CLARA CAMPOAMOR I LA VALL VERDA VAREM FER UNA MARXA AL COR DE LA SERRA ESPADÀ

Encara que la tenim tan pròxima al nostre poble, la Serra Espadà és una desconeguda per a mi. Fem el camí de Sant Jaume, però no coneixem índrets tan interessants com el GR- 36 , recuperat per la SASE ( Amics de la Serra Espadà) ara fa uns anys.

El passat diumenge, un grup de senderistes i amants de les muntanyes, vàrem fer un petit recorregut d'aquest GR-36, el que va des d'Ain a Alcúdia de Veo, trajecte de 5,5 Km d'anada i uns Poguérem travessar per camps d'oliveres centenàries, boscos de pins i barrancs on l'heura abarçava els arbres fins a cobrir-los. altres de tornada al cor mateix de la Serra.

Descobrírem l'encant dels pobles menuts; els molins i els corrals, construccions rurals actuament en desús, i inclús descobrírem la cova del Molinet amb admirables estalactites.

En aquests pobles queden moltes restes de l'època de poblament morisc com les sendes empedrades o les séquies de rec. Per cert, vam caminar per damunt d'una d'aquestes séquies que en altres temps s'utilitzaria per regar les hortes al voltant del poble d'Alcúdia de Veo.

El temps, que amenaçava un fred intens, va anar millorant amb l'eixida d'un sol d'hivern lluminós i càlid. A la vora de la senda vam poder contemplar camps coberts d'una capa blanca de rosada.

Hem decidit tornar a la Serra Espadà per conéixer-la i admirar-la.

Rext i fotos de: Maria Masó

Excursió a les Penyes de Carlos (Alfondeguilla,561 m s.n.m.),21/11/10

Excursió a les Penyes de Carlos
(Alfondeguilla,561 m s.n.m.),21/11/10
Organitzada per l’ Associació de dones Clara Campoamor i l’ Associació la Vall Verda ,aquesta excursió es una espècie de Petit Recorregut (10-14 Km, depén per on es torne) i de dificultad baixa.

El trajecte té unes vistes precioses i fonamentalment cal destacar :
* El contrast de colors a l’entrada de la Serra d’Espadà per la part nord d’Alfondeguilla.Recordem que estem a la tardor i els arbres de fulla caduca presenten en les fulles una tonalidad groguenca o rogenca.També influeix el sòl de tipus “rodeno” amb les seues tonalitats groguenques i rogenques que contrasten en els arbres no caducs com la surera,olivera,…
* La llum. Els mesos des de setembre a novembre ofereixen una uniformitat de llum molt apta per la fotografia a la Serra Espadà, incloses les zones més fosques.
* La sensació gratificant de passetjar per un bosc autòcton de alzines sureres, amb unes sendes molt adequades per la pràctica del senderisme. Aquest bosc és un enclau molt específic del territori español i presenta un climograma únic.

Vaig a destacar l’ecosistema vegetal del recorregut.
* Eixim d’Alfondeguilla en direcció nord i ja veiem els arbres de conreu dels llauradors del poble (oliveres, garrofers, magraners, figueres,..) barrejats amb arbres autòctons com el llidoner, carrasca, surera,..en un sòl neutre ,extraordinari per al creiximent de la vegetació.
* Ja en prácticament tot el recorregut que ens porta a les penyes de Carlos xafem sòl de tipus rodeno”continental i on observarem una característica especial. La vegetació està representada només per unes quantes espècies, que representen vora el 85% de la matèria vegetal,a saber:
a) Arbres no caducs: alzina surera (“Quercus suber L.) que es l’arbre més representatiu d’aquesta zona,alzina carrasca “Quercus ilex subs. ballota Samp.”), pí rodeno (“Pinus pinaster Aiton”), càdec o ginebró (“Juniperus oxycedrus subs. Badia”), alguna coscolla (“Quercus coccifera L.”) i alguna olivera borda (“Olea europaea L. var. sylvestris”).
b) Arbres de fulla caduca: apareixen en poca proporció y destaquem alguns exemplars de llidoner (“Celtis Australis L.”), cervera (“Sorbus domestica L.”), magraner (“Punica granatum”), figuera “Ficus carica L.”) i algun exemplar de morera ( “Morus nigra L.”).
c) Plantes específiques, degut al sòl arenós lleugerament àcid (“rodeno”) : destaquem per la seua especifitat a l’Estepa blanca (“Cístus álbidus”, jara blanca en castellà), bruc (“Erica arborea L.”, brezo en castellà), galzeran (“Ruscus aculeatus”, brusco en castellà), argelaga (“Genista scórpius”, aliaga en castellà), algun tomello (“Thymus vulgarisL.”), herba falaguera (“Pteridium aquilinum L.”, helecho común en castellà).
Text i fotos de: Manuel Almela

PUJADA A LES PENYES DE CARLOS EN FONDIGUILLA

Diumenge dia 21 de novembre, el meu amic Ernesto i jo hem eixit en l'Associació de dones "Clara Campoamor" de la Vall d'Uixó, a les "Penyes de Carlos" en la població de Fondeguilla.

El dia ha sigut bastant bondadós amb nosaltres, ja que ni feia fred ni calor, a la fi un bon dia per a caminar.

Amb el guia Emilio varem sortir de la plaça del mercat de la Vall al voltant de les 8.35 del matí, amb el nostres cotxes, en direcció a la plaça de la Fondeguilla a on els varem deixar.

Agafàrem la pista forestal, com si anàrem a Artana, i a l'esquerra tenim un senyal que ens indica la senda de les Penyes de Carlos.

Al principi està bastant bé, prou ampleta i neta però segons anem pujant cap a dalt, es fa estreta i plena de matoll, a conseqüència de tant poc con està de transitada.

També he de dir, que està molt mal senyalitzada, sols alguna indicació amb quatre pedres i prou, dalt de tot, en algun moment pereixia que ens perdíem, però gràcies a Emilio que s'ho coneixia bé varem aplegar.

La vista d'allì dalt és explèndida, al fons al sud Fondeguilla a la nostra detra a l'oest orgullós el penyat del castell de Castro, a l'est, Penyalva, i al voltant de la Penya de Migdia al fons véiem un lluent d'aigua, de les marjals d'Almenara i a seua dreta el port de Sagunt.

Alguns i algunes més atrevides varen esmorzar allí d'alt i altres al voltant d'unes parets de pedra seca (parapetos) restes de la Guerra Civil, ja que en estes latituts es va quedar el front, quan va finalitzar la guerra.

Després al baixar Manolo ens va fer una explicació de la flora de la nostra Serra d'Espadà, de les sureres característiques, els pins que hi ha i el canvi de flora en la línea imaginària dels 600 m. d'altitud quan la neu ens deixa el seu regalet.

Ens varen desviar per una altra senda, crec que és la que va a la Mallasta, i aplega propet de la font de Marc, una vegalla allí ens desviem a la dreta per la pista forestal per tornar a Fondeguilla al voltant de les 13.30 h.
Un bon dia, un nou lloc conegut i una excel·lent companyia, fins l'altra.

MARXA ALFONDEGUILLA I CHÒVAR (21.02.2010)

El passat diumenge , 21 de febrer, l'associació DONES CLARA CAMPOAMOR i LA VALL VERDA realitzaren una marxa molt interessant entre Alfondeguilla i Chòvar. Vàrem deixar la carretera després d'un quilòmetre i mig del poble d'Alfondeguilla i aparcàrem els cotxes en l'antiga carretera per a continuar per la senda del barranc de les vinyes.


Al començament de la senda poguérem contemplar com de vegades l'arquitectura rural no està renyida amb les noves construccions, és el cas del corral del Planàs on s'han conservat en una caseta les arcades d'un antic corral de ramats.

Més endavant poguérem observar la paridera, balma utilitzada pels pastors amb una estructura ben curiosa ja que té un pilar a l'entrada per suportar el pes del sostre; ben a prop hi ha també un corral, la qual cosa ens dóna idea de la importància en altre temps de la ramaderia com a activitat econòmica de la zona i de la transhumància que necessitava aquests corrals durant els seus desplaçaments.



Continuem la senda entre oliveres argentades, algunes centenàries, i atmetlers florits, encara que no estant exhuberants en la seua floració, ja es pot observar el resorgiment de la natura en les seues branques. Després d'unes costeres arribem al pla de Miralles per seguir baixant fins a Chòvar, travessem el poble i anem al pantà d'Ajuez.


Ací esmorzem i ens fem la foto envoltats de les aigües del pantà i els xops.

Esta vegada érem un grup nombrós, més de trenta persones animades per la bellesa del paisatge i les animades converses dels companys de senda.Vicent Carreres ens ha fet de guia en aquest recorregut, malgrat estar lesionat, la qual cosa és de molt agrair.

L'èxit d'aquesta caminata ens anima a continuar programant-ne altres.

Text i fotos facilitades per: Maria Masó Llobell


Fotos facilitades per Vicent Germán Verdú Ferri