(Alfondeguilla,561 m s.n.m.),21/11/10
Organitzada per l’ Associació de dones Clara Campoamor i l’ Associació la Vall Verda ,aquesta excursió es una espècie de Petit Recorregut (10-14 Km, depén per on es torne) i de dificultad baixa.
El trajecte té unes vistes precioses i fonamentalment cal destacar :
* El contrast de colors a l’entrada de la Serra d’Espadà per la part nord d’Alfondeguilla.Recordem que estem a la tardor i els arbres de fulla caduca presenten en les fulles una tonalidad groguenca o rogenca.També influeix el sòl de tipus “rodeno” amb les seues tonalitats groguenques i rogenques que contrasten en els arbres no caducs com la surera,olivera,…
* La llum. Els mesos des de setembre a novembre ofereixen una uniformitat de llum molt apta per la fotografia a la Serra Espadà, incloses les zones més fosques.
* La sensació gratificant de passetjar per un bosc autòcton de alzines sureres, amb unes sendes molt adequades per la pràctica del senderisme. Aquest bosc és un enclau molt específic del territori español i presenta un climograma únic.
Vaig a destacar l’ecosistema vegetal del recorregut.
* Eixim d’Alfondeguilla en direcció nord i ja veiem els arbres de conreu dels llauradors del poble (oliveres, garrofers, magraners, figueres,..) barrejats amb arbres autòctons com el llidoner, carrasca, surera,..en un sòl neutre ,extraordinari per al creiximent de la vegetació.
* Ja en prácticament tot el recorregut que ens porta a les penyes de Carlos xafem sòl de tipus rodeno”continental i on observarem una característica especial. La vegetació està representada només per unes quantes espècies, que representen vora el 85% de la matèria vegetal,a saber:
a) Arbres no caducs: alzina surera (“Quercus suber L.) que es l’arbre més representatiu d’aquesta zona,alzina carrasca “Quercus ilex subs. ballota Samp.”), pí rodeno (“Pinus pinaster Aiton”), càdec o ginebró (“Juniperus oxycedrus subs. Badia”), alguna coscolla (“Quercus coccifera L.”) i alguna olivera borda (“Olea europaea L. var. sylvestris”).
b) Arbres de fulla caduca: apareixen en poca proporció y destaquem alguns exemplars de llidoner (“Celtis Australis L.”), cervera (“Sorbus domestica L.”), magraner (“Punica granatum”), figuera “Ficus carica L.”) i algun exemplar de morera ( “Morus nigra L.”).
c) Plantes específiques, degut al sòl arenós lleugerament àcid (“rodeno”) : destaquem per la seua especifitat a l’Estepa blanca (“Cístus álbidus”, jara blanca en castellà), bruc (“Erica arborea L.”, brezo en castellà), galzeran (“Ruscus aculeatus”, brusco en castellà), argelaga (“Genista scórpius”, aliaga en castellà), algun tomello (“Thymus vulgarisL.”), herba falaguera (“Pteridium aquilinum L.”, helecho común en castellà).
Text i fotos de: Manuel Almela
