Hui, dia 8 de gener, després dels torrons i dinars i sopars d'aquests darrers dies, un grup d'agosarats hem pujat a la muntanya i no a fer una petita marxa, sinó una de ben llarga. Hem començat al paratge de Sant Josep i hem recorregut els poc més de mil metres de la senda de Cristel, senda amb garrofers centenaris i lledoners grandíssims.
Al final de la senda hem trobat la destrossa paisagística dels darrers anys de bum urbanístic que s'han tragat alguns garrofers i part de la senda de Sant Antoni. Hem pujat fins al començament de la senda de Garrut, pista entre bancals de tarongers, plantacions dels darrers anys, al costat de muntanyes arribassades pels nostres avantpassats per plantar conreus tradiciona
ls com els ametllers i garrofers. Actualment tothom coneix el nom de Garrut per un abocador actualment clausurat , però el nom procedeix del nom del barranc, de la font i de les muntanyes que l'envolten.Al costat de la font hem esmorzat per continuar travessant el barranc per la senda empedrada o senda dels romans, restes d'una arquitectura d'altres temps. Continuem per la senda de les Solanes , llàstima que no hi haja arborços, no és el temps. La senda acaba en una pista i continua per la senda d'Aiguamolls. Passarem per davall del pic de l'àguila, nom que la gent li ha donat a unes roques que presenten la forma d'aquest animal. Ja en la zona d'Aiguamolls el cansament se'ns ha apoderat i alguns d
escansen mentre els demés seguim la senda que puja al cim de Serverola. L'esforç paga la pena : des de dalt es pot comtemplar la Serra Calderona, la Serra d'Espadà i les planes fins a la mar, tenim un dia magnífic i la visió és perfecta.
Ja de baixada continuem per la senda del Rodeno fins a l'aljub del mateix nom on parem a dinar i descansar.
Després només quedarà baixar fins el començament , però ara ho farem per la senda del Palmeralet.
Hem arribat cansats , hem fet un recorregut de 20 Km i un desnivell acumulat aproximat d'uns 600m. Per a començar l'any no està gens malament!
COL·LABORACIÓ DE: Maria Masó (text i fotografies)
escansen mentre els demés seguim la senda que puja al cim de Serverola. L'esforç paga la pena : des de dalt es pot comtemplar la Serra Calderona, la Serra d'Espadà i les planes fins a la mar, tenim un dia magnífic i la visió és perfecta.Ja de baixada continuem per la senda del Rodeno fins a l'aljub del mateix nom on parem a dinar i descansar.
Després només quedarà baixar fins el començament , però ara ho farem per la senda del Palmeralet.
Hem arribat cansats , hem fet un recorregut de 20 Km i un desnivell acumulat aproximat d'uns 600m. Per a començar l'any no està gens malament!
COL·LABORACIÓ DE: Maria Masó (text i fotografies)
No hay comentarios:
Publicar un comentario