28 de marzo de 2009

EXCURSIÓ AL CASTELL DE LA VALL


La senda
La senda comença al camí de la font del Nogueret, a la part nord del nostre poble. Poc després de començar la senda trobem l’esgoladora dels moros : gran llosa de rodeno situada a la vora del camí damunt del barranc de Turmó emprada fins a meitat del segle passat com a tobogan pels xiquets i que com el seu nom indica ja va ser utilitzada com element de joc mil anys enrere.
Uns quants metres després deixarem a l’esquerra la Casota ( antiga torre de guaita d’època musulmana) i agafarem la senda senyalitzada amb el barranc de l’horteta o de Turmó a la nostra dreta fins arribar a la font de la canyeta, ara seca.
Una indicació ens marca la senda que travessa el barranc per continuar al coll de Mena. A partir d’ací la senda es fa un poc més complicada fins arribar al Castell.

El Castell
El castell de la Vall data d’època àrab. Actualment en ruïnes, s’alça sobre un cim anomenat Castell, al nord-est de la població.
Fou construït amb finalitats estratègiques , no hi ha restes d’haver-se fet servir mai com a habitatge ni cal suposar-ho. Possiblement s’utilitzara per a guardar ramat en èpoques de crisi i albergar la població de la vall.
La seua situació , sobre la roca , al cim d’un massís de la serra Espadà , des d’on es domina el Golf de València , des de les Agulles de Santa Àgata fins el Mongó d’Alacant, ens demostra la seua finalitat per defensar el territori.
Es va construir en dues etapes . En la primera , la part que mira la Vall , composta d’un pati que comunica a l’exterior pel portal. Dins hi ha un aljub i les quadres . La segona fase o part nova està formada per una muralla que envolta la plaça de forma poligonal irregular .
Al voltant del castell hi ha una línia exterior de defensa i fora un aljub que replegava aigua d’una font periòdica , anomenada castanyer. Per les restes de ceràmica que s’han trobat , sembla haver-se construït al segle XI.
El castell de la Vall es rendirà al rei en Jaume , juntament amb el de Nules i el de Castro entre el 10 i el 27 de març de 1238, seguint el camí iniciat abans pel d’Almenara , amb la qual cosa aquests castells van passar pacíficament a mans cristianes , i això va tenir repercussions per animar el rei Jaume I a prosseguir la campanya militar fins la conquesta de la ciutat de València, que passaria a mans del rei un 9 d’octubre de 1238.
El rei va concedir als moros de la Vall una donació de 1500 ovelles i cabres, 60 vaques , 30 vestits d’homes i 3 rossins , que els representants de la Vall van acceptar d’immediat. També va ordenar la confecció de la carta de capitulació o carta de poblament , en la qual es respectava el seu dret anterior , i els costums ( llengua i religió) i a canvi se’ls demanava “dretura” , és a dir , l’obligació de pagar els corresponents impostos anuals i jurament de fidelitat. En acceptar els vells de la Vall les condicions de la capitulació , immediatament el rei anà a la Vall en companyia de nou cavallers i va prendre possessió del castell , posant el seu penó reial en l’alcàsser, i va deixar una xicoteta guarnició que tenia les funcions de guardar el castell i representar la institució monàrquica.

GLOSSARI
Rossí: Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que els de tir que servia per a la caça i per a la guerra i solia ser cavalcat pels escuders.
Alcàsser: Residència fortificada que servia de palau del rei o del príncep.
Capitulació: Rendició pactada entre els els reis cristians i musulmans.
Carta de poblament : Concessió feta pel sobirà o senyor d’un lloc amb la finalitat d’atraure pobladors i arrelar la població existent en una localitat.

Escrit per: Maria Masó

27 de marzo de 2009

LA TRADICIÓ D’UN POBLE

Camí de la Font del Nogueret

El nostre sender comença al principi del camí de la Font del Nogueret, pista forestal en bones condicions que no ofereix dificultats excepte per la seua pendent , que en alguns trams és prou elevada.
A uns 1500 metres ens trobem amb una gran llosa de rodeno situada vora del camí damunt del barranc del Turmó, emprada fins meitat del segle passat com a tobogan pels xiquets del poble. Es tracta de l’esgoladora dels moros. Com el seu nom indica , ja va ser utilitzada com element de joc mil anys enrera i de ben segur s’inclouria en l’excursió la disputa a pedrades entre colles , anomenada per les nostres terres “fer harca”.
Uns quaranta metres endavant ens trobem amb les ruïnes anomenades “La Casota” , restes d’una fortificació medieval del segle XI. Aquestes torres de guaita eren comunes a l’Edat Mitjana per vigilar i el nostre poble conserva a més d’aquesta , restes d’altres dues. Aquesta torre , pel seu emplaçament , ens fa pensar que controlaria el pas d’intrusos cap al Castell de la Vall, amb el qual es comunicaria mitjançant senyals visuals i acústics.
Abans d’arribar al paratge tan conegut pels vallers , anomenat Font del Nogueret , agafem la “Senda dels caçadors” , senda estreta que recorre un paratge molt bonic amb exuberància de plantes aromàtiques ( piturrera, romer , argelagues ... ) .
Aquesta senda ens portarà a “l’aljub de Boio”, construcció de poca fondària amb coberta de volta que serveix per recollir l’aigua de pluja.
Des d’ací, seguint la senda, farem cap a “Les Eretes”. Com el seu nom indica , aquest paratge és el lloc on es realitzava la separació del gra de la palla. Aquestes operacions es feien en paratges molt alts perquè la presència del vent afavoria el treball. Avui és una mostra més del tradicional cultiu mediterrani completament desaparegut a la nostra comarca.
Seguim el sender , per l’Assegador d’Artana fins les Penyes de Mondragó passant per angostos passos entre roques , on de vegades nidifiquen els rapinyaires. Des d’aquestes penyes es pot contemplar una vista magnífica de la comarca i de vegades fins els Columbrets. Baix de les Penyes de Mondragó podem trobar restes d’una caseta en ruïnes en la qual podem observar la peculiar coberta de volta de canó.
Farem una paradeta a la Font del Nogueret , les aigües de la qual, en l’actualitat, no són potables. Després de la Font de Sant Josep , ha estat la principal abastadora d’aigües de la Vall d’Uixó des de temps remots. Ja en l’època de dominació musulmana eren conduïdes les aigües des de la Font a les fonts públiques de la població. Des d’ací tornarem al poble pel camí del Nogueret .
Al llarg del recorregut podem observar les transformacions que l’home ha fet , ja que al començament de la senda trobarem camps de taronger que poc a poc donen pas al secà , en l’actualitat prou abandonat , essent els principals conreus el garrofer, l’olivera i ametller. A mesura que augmenta l’altitud apareixen els pins , alguns exemplars de sureres i carrasques i vegetació de matoll de espècies autòctones : margalló, llentiscle, murta, coscolla ...
Esperem que us haja agradat el recorregut , que de ben segur valia la pena.



Escrit per: Maria Masó

EXCURSIONS PROGRAMADES 2009

PROGRAMACIÓ 2009
********************************************
20 DE DESEMBRE: Aigualit
EIXIDA: a les 9 h. des de la plaça del mercat de la Vall
ASSOCIACIÓ DE LA VALL VERDA I ASOCIACIÓ DONES CLARA CAMPOAMOR
**********************************************
DIUMENGE 15 DE NOVEMBRE LLOC : BARRANC DE LA MOSQUERA
EIXIDA : 8.30 DES DE LA PLAÇA DEL MERCAT DE LA VALL D'UIXÓ AMB COTXES
TORNADA : MIGDIA
DIFICULTAT : BAIXA CONTEMPLAREM UN DELS BARRANCS MÉS BONICS DEL NOSTRE ENTORN.
********************************
20-21 DE JUNY: Illa de Tabarca i Salines de Sata Pola
Per demanar informarció: 685385876
********************************
20 DE JUNY: A la lluna de Castro
Per demanar informarció: secrsase@serra-espada.org
CENTRE EXCURSIONISTA DE LA SERRA ESPADÀ
**********************************
14 DE JUNY: La Cova de Sant Vicent (Fondeguilla)
EIXIDA: a les 9 h. des de la plaça del mercat de la Vall
ASSOCIACIÓ DE LA VALL VERDA I ASOCIACIÓ DONES CLARA CAMPOAMOR

**********************************
14 DE JUNY: Font de Quart, Ruta de l'Aigua

**********************************
6 DE JUNY: Alfondeguilla-Castell de Castro (nocturna)
Per demanar informarció: 685385876
**********************************
EXCURSIONS JA FETES:
15 DE FEBRER : Les trinxeres de Pipa Eixida: 9 h. des de la plaça del Mercat. Tornada : migdia Pujarem per Garrut, l’empedrat i la senda del Palmeralet a Pipa. Al baixar contemplarem les trinxeres, restes de la guerra civil espanyola ( 1936-39), fortificacions construïdes per l’exèrcit republicà en la línia defensiva anomenada XYZ. Dificultat : mitjana.
ASSOCIACIÓ DE LA VALL VERDA I ASOCIACIÓ DONES CLARA CAMPOAMOR
-----------------------------------------------
15 DE MARÇ : La creu de ferro Eixida : 9 hores des de la plaça del Mercat. Tornada : migdia Pujarem per la senda de Font de Cabres per arribar a un lloc emblemàtic de la guerra civil espanyola (1936-39) on podrem contemplar restes de trinxeres on van perdre la vida molts soldats. Dificultat : mitjana
ASSOCIACIÓ DE LA VALL VERDA I ASOCIACIÓ DONES CLARA CAMPOAMOR
-----------------------------------------------
8-13 D'ABRIL: LES LANDES I PAÍS BASC FRANCÉS
Eixida: 8 d'abril a les 23:00 de Nules i a les 23:20 des del bar Cremor de Castelló
Alojament a l'arberg de Biarritzt, de la Federació Fracesa d'Alberg de la Joventu, i a Anglet
Per informació i inscrire's: secrsase@serra-espada.org
CENTRE EXCURSIONISTA DE LA SERRA ESPADÀ
----------------------------------------------
18-19 D'ABRIL: XVI TRANS-ESPADÀ MONTANEJOS-NULES
Eixida: a les 6:20 h des de la parada bus de Nules i
a les 8:30 des de la plaça de l'Esglesia de Montanejos
Per informació i inscrire's: secrsase@serra-espada.org
CENTRE EXCURSIONISTA DE LA SERRA ESPADÀ
-------------------------------------------------------
25 D'ABRIL: ST. JOAN DE PENYAGOLOSA-LES USERES (PELEGRINS)
Distancia: 35 km.
Durada: 8 hores
CENTRE EXCURSIONISTA "LES ALQUERIES"
-------------------------------
26 D’ABRIL : Font de la Cervera Eixida : 9 hores des de la plaça del Mercat Tornada : migdia Recorrerem una senda fàcil, la major part de la qual transcorre entre tarongerars. La font de la Cervera , ubicada a plena ombria damunt del Barranc de Font de Cabres, proporciona la millor aigua de tot el terme municipal sorgint de la rocosa muntanya del Castell. Dificultat: baixa ASSOCIACIÓ DE LA VALL VERDA I ASOCIACIÓ DONES CLARA CAMPOAMOR
-----------------------------------
26D'ABRIL: AÍN-BENITANDÚS (SERRA D'ESPADÀ)
Eixida: 7:30 h. Plaça Major de les Alqueries, amb cotxes
Tornada a migdia
Dificultat: Mitjana
CENTRE EXCURSIONISTA "LES ALQUERIES"
------------------------------------
09 DE MAIG: EXCURSIÓ A LA LINEA "XYZ" A LA VALL
"VESTIGIOS ARQUITECTÓNICOS DE LA GUERRA"
Eixida : 8,30 hores des de la plaça del Mercat
Tornada : migdia
Activitat programada dins dels actes de l'exposició
"LAS MONTAÑAS DE LA GUERRA"
PALAU MARQUESOS DE VIVEL 08-17 DE MAIG
ORGANITZA: ASSOCIACIÓ ARQUEOLÒGICA DE LA VALL D'UIXÓ
-------------------------------------
17 DE MAIG: Les trinxeres de la Torrassa Eixida : 9 h. des de la plaça del Mercat Tornada: migdia Recorrerem la senda que ens conduirà al llavador de Campoy, on observarem les restes d’una activitat minera ja desapareguda al nostre poble, seguirem fins a la torre de la Torrassa.
Al cim observarem agrupaments de trinxeres de formigó en ziga-zaga i túnels subterranis dominant tota la vall. Dificultat: mitja
ASSOCIACIÓ DE LA VALL VERDA I ASOCIACIÓ DONES CLARA CAMPOAMOR

EL SÍMBOL D’UN POBLE: PIPA

Des de ben menuts tots els xiquets i xiquetes del nostre poble reconeixen la silueta de la muntanya més emblemàtica del nostre poble.
Pujar a Pipa és una fita inevitable en la vida de tots els vallers i valleres: és una necessitat per a uns , un repte per a d’altres , i es converteix en un hàbit per a molts.
L’alt de Pipa té 589 m. d’altitud , i des d’ell tenim una vista impressionant i privilegiada :
- Pel costat est podem contemplar la planura amb els seus conreus de regadiu , la costa i la mar ; i , en dies clars , els Columbrets i el Cap de Sant Antoni.
- Per l’oest tenim al front el terme de Fondeguilla, podem vore el casc urbà d’aquesta població i l’entorn de la serra Espadà.
- Pel sud podem veure municipis destacats de la Plana i un poc de València amb la serra Calderona.
- Al costat nord veiem alguns contraforts de la serra de les Santes ( les Agulles de Santa Àgueda) , Sumet, Penyalba , el Castell i la Font de Cabres.
La vegetació que predomina és el matoll amb llentiscle, estepa blanca, coscoll, romer, timó , argelaga ... Ja al capdamunt, on queda al descobert la roca , abunden el càdec i la savina mora.



Escrit per: Maria Masó

L’EXUBERÀNCIA D’UN BARRANC : GARRUT

Si seguin el Pr-V-241 el camí comença a la senda del Cristel , una preciosa senda que transcorre entre garrofers monumentals , lledoners i altra vegetació de ribera. Després de passar la bassa de Cristel i alguns horts de tarongers seguim la senda que va ascendint la lloma i que deixa, a l’altre costat d’un xicotet barranc, l’ermita de Sant Antoni .En el punt més alt de la senda tenim una magnífica vista de l’entorn de Garrut.

Seguim la pista que va vorejant la muntanya i, al final d’aquesta , agafem a l’esquerra la senda de Garrut. És una estreta senda descendent en zig-zag amb prou pendent que ens va portant al fons del vall des del que arrancaran els primers contraforts del Rodeno.



En el camí de baixada ens trobarem amb un aljub i els corrals de Garrut Uns 300 m. més cap al fons de la vall trobem la Font de Garrut, en l’actualitat no apta per a beure. És una xicoteta bassa rodejada de xops , que ens ofereixen un entorn tranquil i ombreig per descansar.

Si continuem cap a l’altre costat prendrem el camí de la Font de Garrut, estret i ascendent que conserva trams d’empedrat
Els corrals , la font i l’empedrat de la senda de Garrut formen un conjunt de restes de construcció rural d’interés al fons del barranc de Garrut .

Els corrals foren construïts en maçoneria de pedra en sec , i tenien com a funció guardar el bestiar . La font es troba enfront dels corrals i encara es utilitzada com abeurador per al ramat.

Escrit per: Maria Masó

LA FONT DE MARC (20-03-09)

A las ocho horas y treinta minutos del viernes 20 de marzo, primer día de primavera y con una magnifica temperatura, salimos de Alfondeguilla desde la plaza nueva (216 metros sobre el nivel del mar) con dirección a la pista que nos lleva Artana-Eslida. Inmediatamente y apenas salimos de la población, comienza a empinarse la pista, con el barranco a la derecha y la montaña a la izquierda vamos haciendo camino.

Pasados unos 1250 mts. Encontramos el inicio de la senda de Castro que la dejamos a la izquierda hasta que transcurrido un kilómetro aproximadamente nos encontramos a la derecha la senda del “Arquet” sin duda un de los lugares mas bonitos que se pueden encontrar en toda la Sierra Espadan y que esperamos poder visitar próximamente.

Continuamos en dirección norte y dejamos la pista que conduce a L’Ereta para seguir a la izquierda en introducirnos en el denominado Barranco de Eslida a 2500 metros de la salida en la Pza. Nueva.

Este barranco se caracteriza, al igual que el barranco de Castro, por su vegetación, típica de la Sierra Espadan: “Sureres” y “Carrasques”, ambas especies cubren todo el valle manteniendo su humedad y microclima.

Siguiendo la pista esta se bifurca en el km 3,8 a la derecha en otro camino que tras convertirse en senda nos llevaría a Artana, nosotros continuamos por la de la izquierda con dirección a la “Fonteta de Marc (4500 mts desde la salida). Sin lugar a dudas es un lugar con mucho encanto, como la mayoría de las fuentes de la zona.

A partir de este momento dejamos la pista que conduce a Eslida y tomando la senda a la izquierda iniciamos el ascenso por un collado en cuya cima (554 Mts. Sobre nivel del mar) nos encontramos en “La Femella” y los inicios en el lado derecho de “La Mallaeta”, en ambas cimas podemos encontrar gran cantidad de trincheras de la guerra civil española, ya que en este lugar quedó paralizado el frente a partir de julio de 1938 al no poder conquistar el imponente Castillo de Castro, del cual tenemos un magnífica perspectiva.

Decidimos pues tomar un descanso, ya que aproximadamente llevamos dos horas de caminata y sin duda aprovechar para uno de los mejores momentos de un día de sederismo: almorzar. No hace viento y al sol se esta estupendamente, mientras contemplamos el paisaje desde la altura.
Iniciamos el descenso por una senda bastante cómoda y a unos 400 metros encontramos unas ruinas y algo parecido a una era de la que sale una pista que nos lleva hasta el cruce con la senda que viene de Alfondeguilla y con destino al Castillo de Castro, hemos ascendido a 461 metros sobre el nivel del mar y a pocos metros de nosotros podemos hallar otra fuente en la que podemos reponer agua fresca; la fuente de “La Penyeta”.

Seguimos por la pista en dirección sur e iniciamos de nuevo otro ascenso que nos lleva a 600 metros de altura y desde cual podemos observar parte de la Plana y la “Serra Calderona”, así como las Pipa, Peña Migdia, Aigualit, Penyalba l’Ereta, el Puntal e incluso el “Pic de Font de Cabres”.

Continuando por la pista en el lado derecho llegamos a una Mina abandonada a la que nos acercamos con precaución ya que es bastante peligroso debido a la profundidad del pozo.

Seguidamente dejamos la pista y tomamos la senda original situada a la izquierda y con dirección sur nos lleva a la partida de “Cantallops” donde nuevamente volvemos a tener otra imagen majestuosa del Castillo de Castro.

Llegados a este punto accedemos por un senda con bastante desnivel y muy deteriorada a causa del paso de motos, que nos deja en la pista por la que hemos pasado a primera hora de la salida. Con un poco de calor y después de 4 horas y media, siendo la 13 horas aproximadamente llegamos a la Pza. Nueva de Alfondeguilla tras haber recorrido 9600 metros a través de unos parajes maravillosos que nos brindan las primeras estribaciones de la Sierra Espadan y a la que esperamos volver pronto.
Datos:
2.100 mts desvio Arquet
2.500 mts cruce pista Ereta
3.841 mts cruce senda Artana
4.500 mts font de Marc
5.000 mts.ollado
5.400 mts. casa-era
6.000 mts. cruce senda Castro
7.800 mts. dejamos pista y entramos en senda
8.230 mts. Catallops
9.280 mts. volvemos a las pista de salida
9.600 mts. llegada

COMPONENTES: Ernesto y Pepe
Escrito por: Ernesto Zarzoso

AUTOPISTAS, CARRETERAS, CAMINOS Y SENDAS

Una red de caminos y sendas, perfectamente jerarquizadas por su importancia y estado de conservación, caracterizaba estas tierras comprendidas entre el mar y la montaña en tiempos de los romanos.
Durante siglos se mantuvo aquella red viaria apenas modificada, destacando la Vía Augusta que cruzaba en dirección norte-sur bordeando el Mediterráneo. Desde antiguo era popular el dicho “Todos los caminos conducen a Roma”, porque así era en realidad.
En poco más de cien años, ese panorama ha ido cambiando de una manera radical. Con fines comerciales y rapidez del tránsito se potenció la denominada Carretera Nacional 340 que llevaba y lleva un trazado paralelo y en ocasiones idéntico a la vía romana, por lo que ésta fue perdiendo su importancia y olvidándose su trazado.
A este olvido contribuyó un poco más el trazado de la Autopista del Mediterráneo AP-7 al comienzo de los años setenta del pasado siglo. La antigua red de caminos y carreteras sufrió una grave agresión “borrando del mapa” caminos que unían diferentes puntos de escasa importancia y de carácter tradicional, con funciones agrícolas y ganaderas.
Por si esto fuera poco para el caso que nos ocupa, en la última década se ha añadido una nueva vía de capital importancia para el desarrollo de las comunicaciones y de la economía de la Plana: la Autovía A-7. Todas ellas siguen un trazado paralelo que constituyen en ocasiones una barrera entre la montaña y el mar.
Debido a esta circunstancia, si uno desea dirigirse a pie desde la Vall hacia el sur, en dirección Almenara-Valencia sin ir por carretera, las viejas rutas de tiempos pasados quedan interrumpidas, estranguladas e impracticables. Hasta hace pocos años, el viejo Camino Valencia, que nacía en Benigasló y después en la Avenida Corazón de Jesús bordeando el Colegio Público San Vicente a continuación, ya no existe desde la urbanización del polígono y las últimas construcciones, como el IES Benigasló y el parque de su entorno. El desarrollo urbano lo ha hecho desaparecer con un trazado viario diferente. Para tomar el camino hay que bajar un terraplén en la Avenida Corts Valencianes, más al sur. Dicho camino muere en la Carretera de Chilches a la altura de Carmaday.
Si el viajero a pie desea seguir su ruta hacia Almenara, sin pisar la carretera, ha de atravesar Carmaday bordeando el pequeño parque y cruzar el Barranco Cerverola, para desembocar en los caminos de la vertiente norte del barranco. Y por una senda estrecha, practicada por el paso reiterado de montañeros y senderistas, paralelo a la autopista, debido al estrangulamiento de los caminos hacia el sur, debe pasar al otro lado de la montaña hasta encontrarse con una nueva barrera viaria: la nueva carretera que enlaza la autovía hacia Segorbe, debiendo dar más revueltas con nuevos trazados que modifican los antiguos.
Quizás en previsión de protestas de ecologistas y conservacionistas, los diseñadores e ingenieros de la autovía tuvieron la feliz e incompleta idea de trazar una senda verde –por la capa de pintura, pero posteriormente revestida de una capa de hormigón asfáltico- que discurre paralela a la antigua carretera de Almenara a la izquierda, y la Autovía A-7 a la derecha, entre los puntos kilométricos 277 y 281, con una extensión aproximada de cuatro kilómetros, pero que queda en tierra de nadie, sin llevar a ningún sitio, entre los términos municipales de la Vall, la Llosa, Almenara y los Valles.
Son pocos los transeúntes y ciclistas que se ven pasar de vez en cuando, pero cabe esperar que algún día queden comunicadas por esta vía peatonal las poblaciones próximas, permitiendo practicar el sano deporte de caminar sin prisas y seguros, tomando el sol y el aire como en tiempos pasados se practicaba. Un miliario de piedra artificial, casi al final de la ruta, recuerda que tiempo atrás pasaba por allí la Vía Augusta.

Escrito por: Francisco de la Rubia (26-03-09)

19 de marzo de 2009

PASEO POR MONCOFA

No sólo se pasea a gusto por la montaña, por el litoral de nuestra plana se encuentra mi querida población de Moncofa, en ella en sus caminos, planos como la palma de la mano, también solemos ir a caminar y disfrutamos en ello.

A lo lejos al Oeste, vemos la Sierra de Espadán, con todas sus montañas, pero en nuestro pueblo, también paseamos, depende de dónde iniciemos el recorrido, y las ganas que tengamos, podremos ver diversos paisajes del que hacer cuotidiano de nuestra población.

Podremos salir desde la población en dirección a la playa (el Grau que debe ser su denominación) iniciaremos el paseo o marcha de la Plaza del Plà, en donde se encuentra la estatua del Rey Jaime I, el Conquistador, que fué inaugurada con motivo de la celebración del 750 aniversario de la “Carta Pobla”, (27-12-2003) que dió origen a nuestro pueblo.

Caminamos por la Avenida “Avelí Corma”, en reconocimiento al insigne científico moncofero, de reconocido prestigio a nivel mundial. Para los nativos, siempre conoceremos y nos recordaremos el nombre original “Camí la Mar”, hoy en día una magnífica carretera con dos amplias aceras de cinco metros de amplitud, llenas de árboles, palmeras y de de bancos para poderse sentar los viandantes, en dichas aceras también existe un carril bici, muy utilizado en la población, ya que si hablamos de ecología, Moncofa debería hacer un monumento a la bicicleta, ya que cada vez más los oriundos y hoy toda clase vecinos nos imitan por ser éste el vehículo más extendido por la población y a su vez admiración de los visitantes, por la gran cantidad de gente que circula en este singular medio de comunicación.

La mayoría de ciudadanos nos conocemos, los saludos son habituales ya que se ha convertido en uno de los lugares emblemáticos, en dicho camino se encuentran los dos supermercados más importantes de la población por lo que está muy transitado, ya que en muchas ocasiones los veraneantes, acuden a estos establecimientos a realizar sus compras a pié, y combinar la compra con la distracción.

Al llegar a la ermita, en honor a nuestra patrona “Santa María Magdalena” (otro día ya hablaré de ella y lo que significa para nosotros), podemos tomar tres direcciones, bien sea el SATSE, dirección Norte, hacia el CANAL DE MASBÓ, dirección sur o directamente hacia el Este, al centro de la playa (la población del grao)

Normalmente la gente toma la dirección Este, hacia el centro de la población (Bar de Chavarro) y de allí ya tomaremos la dirección norte o la sur indistintamente, por la Avda. Mare Nostrum (antigua Avda. Silvestre Segarra, en reconocimiento al industrial de la Vall d’Uixó en la fabricación de calzados, marca “SEGARRA”, conocido en toda España, hasta los años 80).

Si tenemos ganas de caminar iremos hasta el final de cada una de estas latitudes, por las aceras repletas de palmeras y por el paseo marítimo, o bien volveremos directamente hacia pueblo, si regresamos habremos realizado unos tres kilómetros, y nos habrá costado alrededor de los 35/40 minutos.

Las calorías quemadas depende de los casos, pero la experiencia será positiva, habremos unido con nuestro paseo el pueblo y la playa (hoy unidos por la construcción de viviendas unifamiliares), bordearemos dos zonas verdes en el camino, con sus barcas y la ermita, relajados y sin agobios hemos realizado el primer paseo.

¡Feliz ducha!

18 de marzo de 2009

BAIXANT DE PIPA (16.11.08)


No sols és pujar, ara s’ha de baixar, serà tota una nova experiència. Després d’haver fet un bon esmorzaret baixem per la part oest, en referència al repetidor de TV, d’Alfondeguilla.

La baixada bastant pronunciada, ja que hem de fixar-nos on fiquem els peus i la vara de suport, i així assegurar-se més, ja que de vegades és bastant perillós.

De sobte tenim el repetidor vell, tot rovellat, el deixem a la nostra dreta i continuem baixant la senda que cada vegada es fa més transitable, fins que apleguem a un camí que ens porta pel mig del fondo bosc de pins molt bonic, al nou repetidor.

Un quants metres abans d’aplegar ens desviem a la nostra dreta per la vorera d’un ribàs i per baix d’uns ametllers dins d’una finca que hi ha en la zona, ens porta directament a la zona de les trinxeres (de la guerra civil espanyola) .

Passem per una senda al costat dels ramals d’enllaç on es comunicaven els soldats per passar d’un pou de tirador a altres, perfectament conservats, ja que es poden veure els forats a l’altura de les mans on ficaven les caixes de les bales pels fusells, tot elles ara, plenes d’argelagues, i també l’anar als punts d’observació o refugiar-se en les coves excavades en la muntanya, baix del cim de Pipa, quan els bombardejaven.

Els pèls se’ns fiquen de punta al pensar en aquelles persones, i en els anys tan espantosos de la nostra història i que no havia d’haver passat mai.

Estem rodejant Pipa i ara per anar en busca de la zona de les cordes, es diu així per l`existència d’unes cordes d’escaladors que estan ficades fixes en les penyes de la muntanya per facilitar el desplaçament de les persones que transiten per aquell lloc, ja que el desnivell és molt pronunciat, i a la part de baix tenim un precipici d’uns quants metres, aquesta zona és una de les més perilloses, per les conseqüències desagradables que poden derivar, en un accident.

Les cordes acaben però la senda bastant pronunciada continua baix, del llit del Belcaire, que està vigilant-nos constantment.

Passem el seu llit sec com quasi sempre, ple de brosses i blavons de pedres rodones com a grans balons, fets així per l’erosió a conseqüència de les avingudes agudes al voltant dels anys.

Per damunt del clavegueram d’Aldonfeguilla que hem perdut de vista segons baixaven, ens porta per la vorera del riu a les portes de les instal·lacions del paratge de les Grutes, per davant de l’entrada de la Cova, i en el mig de la gent que fa cua, uns per entrar i altres per traure el seu tiquet, ens dirigim deixant a la nostra ombra els diferent comerços existeints ens, i que fan l’agost tot l’any, gràcies a la curiositat de les persones per veure part del que la naturalesa ens ha brindat al voltant de tota la seva existència, “Grutes de Sant Josep”

Apleguem al pàrquing, lloc d’eixida i destinació en aquest cas del nostre viatge, però no acaben ací, ja fem projectes pel proper any, en una nova experiència per conéixer més de prop el nostre entorn, serà la pujada al Castell de Castro.

Però aquesta serà una altra història...

15 de marzo de 2009

PUJADA A PIPA (16.11.08)


Eren les vuit i quart quant vaig aplegar al bar de la CIAC (Centre Instructiu d'Art i Cultura), lloc de reunió de les persones que anàvem a fer la ruta de Pipa, uns del actes que celebra aquesta entitat musical en Honor a la seua patrona “Santa Cecília” 2008.
Pipa o muntanya de Pipa, és un cim característic del terme de la Vall, està en la zona de les grutes de Sant Josep, i segons les indicacions i per la ruta que han proposat els entesos seran 7 kilòmetres i tres hores aproximadament de durada, inclòs l’esmorzar en el cim, a una altitud de quasi 600 metres, on hi ha una vista meravellosa.
Després de prendre un cafenet, esperar i saludar a la gent apuntada en aquesta activitat que eren al voltant de les quinze persones, de tots tipus menuts i grans, dones i homes, experts i inexperts, però tots en una cosa en comú, el sr músic o que ens agrada la música, especialment la música de banda.
Vàrem agafar els cotxes per desplaçar-nos al paratge de les coves, deixar-los en el pàrking i d’allí, iniciar la marxa per fer la nostra ruta de senderisme per aplegar a Pipa (tot un repte).
Iniciàren el camí travessant el Belcaire pel pont, en direcció a la muntanyeta de Sant Antoni, en direcció a la Balona, caminàrem per una pista que la major part està intransitable i descarnada, per l’erosió de l’aigua en les pluges dels últims anys, encara que portàvem poca distància recorreguda (2 km.) el nostre alenar era cada vegada més dificultós, i després d’un gran esforç aplegarem a la Balona, muntanya que es veu tota la Vall pel nord-est, la plana a l’est, al sud el Garrut, i tota la seua transformació d’un abocador a un paratge que volen tornar-li esplendor que el seu dia tenia, i per fi a l’oest està la majestuosa i emblemàtica Pipa.
Després de contemplar-ho tot, fent un descanset i respirar tranquil·lament, varem reprendre la nostra ruta.
La veiem majestuosa, -causant respecte, però a un tir de pedra, ja estàvem més propet, i ens faltava el pitjor, on has d’anar per sendes en les quals has de caminar en alguns moments con les cabres, per escalar les roques que ens fiquen els impediments per aplegar-li.
Jo creia que no podria arribar, em faltava l’aire (que tenim tan pur) per respirar, però en alguns moments, volia fer-ho i no podia, feia un petit descans i continuava la meua particular marxa; volia aplegar, faltava poc, però el sender estava empinadíssim o això em pareixia, ja estava propet, era l`últim esforç i per fi vaig pujar, vaig veure a part dels meus companys i altres persones que allí estàvem, és increïble, estava en el cim de Pima, veient el molló que delimita l’altitud 597 metres.
Era com un somni, meravellós, la vista és encisadora, la muntanya, la plana i el mar, els ports, les platges i al fons en l’horitzó, les Columbretes: aquesta, és la nostra terra.
D’allí dalt respires a pulmó obert, una i mil vegades, on se sent el so del silenci, a on la vista es perd en l’infinit, és un somni fet realitat. ¡Estic en Pipa!.