BAIXANT DE PIPA (16.11.08)

No sols és pujar, ara s’ha de baixar, serà tota una nova experiència. Després d’haver fet un bon esmorzaret baixem per la part oest, en referència al repetidor de TV, d’Alfondeguilla.

La baixada bastant pronunciada, ja que hem de fixar-nos on fiquem els peus i la vara de suport, i així assegurar-se més, ja que de vegades és bastant perillós.

De sobte tenim el repetidor vell, tot rovellat, el deixem a la nostra dreta i continuem baixant la senda que cada vegada es fa més transitable, fins que apleguem a un camí que ens porta pel mig del fondo bosc de pins molt bonic, al nou repetidor.

Un quants metres abans d’aplegar ens desviem a la nostra dreta per la vorera d’un ribàs i per baix d’uns ametllers dins d’una finca que hi ha en la zona, ens porta directament a la zona de les trinxeres (de la guerra civil espanyola) .

Passem per una senda al costat dels ramals d’enllaç on es comunicaven els soldats per passar d’un pou de tirador a altres, perfectament conservats, ja que es poden veure els forats a l’altura de les mans on ficaven les caixes de les bales pels fusells, tot elles ara, plenes d’argelagues, i també l’anar als punts d’observació o refugiar-se en les coves excavades en la muntanya, baix del cim de Pipa, quan els bombardejaven.

Els pèls se’ns fiquen de punta al pensar en aquelles persones, i en els anys tan espantosos de la nostra història i que no havia d’haver passat mai.

Estem rodejant Pipa i ara per anar en busca de la zona de les cordes, es diu així per l`existència d’unes cordes d’escaladors que estan ficades fixes en les penyes de la muntanya per facilitar el desplaçament de les persones que transiten per aquell lloc, ja que el desnivell és molt pronunciat, i a la part de baix tenim un precipici d’uns quants metres, aquesta zona és una de les més perilloses, per les conseqüències desagradables que poden derivar, en un accident.

Les cordes acaben però la senda bastant pronunciada continua baix, del llit del Belcaire, que està vigilant-nos constantment.

Passem el seu llit sec com quasi sempre, ple de brosses i blavons de pedres rodones com a grans balons, fets així per l’erosió a conseqüència de les avingudes agudes al voltant dels anys.

Per damunt del clavegueram d’Aldonfeguilla que hem perdut de vista segons baixaven, ens porta per la vorera del riu a les portes de les instal·lacions del paratge de les Grutes, per davant de l’entrada de la Cova, i en el mig de la gent que fa cua, uns per entrar i altres per traure el seu tiquet, ens dirigim deixant a la nostra ombra els diferent comerços existeints ens, i que fan l’agost tot l’any, gràcies a la curiositat de les persones per veure part del que la naturalesa ens ha brindat al voltant de tota la seva existència, “Grutes de Sant Josep”

Apleguem al pàrquing, lloc d’eixida i destinació en aquest cas del nostre viatge, però no acaben ací, ja fem projectes pel proper any, en una nova experiència per conéixer més de prop el nostre entorn, serà la pujada al Castell de Castro.

Però aquesta serà una altra història...