EXCURSIÓ AL CASTELL DE LA VALL

La senda
La senda comença al camí de la font del Nogueret, a la part nord del nostre poble. Poc després de començar la senda trobem l’esgoladora dels moros : gran llosa de rodeno situada a la vora del camí damunt del barranc de Turmó emprada fins a meitat del segle passat com a tobogan pels xiquets i que com el seu nom indica ja va ser utilitzada com element de joc mil anys enrere.
Uns quants metres després deixarem a l’esquerra la Casota ( antiga torre de guaita d’època musulmana) i agafarem la senda senyalitzada amb el barranc de l’horteta o de Turmó a la nostra dreta fins arribar a la font de la canyeta, ara seca.
Una indicació ens marca la senda que travessa el barranc per continuar al coll de Mena. A partir d’ací la senda es fa un poc més complicada fins arribar al Castell.

El Castell
El castell de la Vall data d’època àrab. Actualment en ruïnes, s’alça sobre un cim anomenat Castell, al nord-est de la població.
Fou construït amb finalitats estratègiques , no hi ha restes d’haver-se fet servir mai com a habitatge ni cal suposar-ho. Possiblement s’utilitzara per a guardar ramat en èpoques de crisi i albergar la població de la vall.
La seua situació , sobre la roca , al cim d’un massís de la serra Espadà , des d’on es domina el Golf de València , des de les Agulles de Santa Àgata fins el Mongó d’Alacant, ens demostra la seua finalitat per defensar el territori.
Es va construir en dues etapes . En la primera , la part que mira la Vall , composta d’un pati que comunica a l’exterior pel portal. Dins hi ha un aljub i les quadres . La segona fase o part nova està formada per una muralla que envolta la plaça de forma poligonal irregular .
Al voltant del castell hi ha una línia exterior de defensa i fora un aljub que replegava aigua d’una font periòdica , anomenada castanyer. Per les restes de ceràmica que s’han trobat , sembla haver-se construït al segle XI.
El castell de la Vall es rendirà al rei en Jaume , juntament amb el de Nules i el de Castro entre el 10 i el 27 de març de 1238, seguint el camí iniciat abans pel d’Almenara , amb la qual cosa aquests castells van passar pacíficament a mans cristianes , i això va tenir repercussions per animar el rei Jaume I a prosseguir la campanya militar fins la conquesta de la ciutat de València, que passaria a mans del rei un 9 d’octubre de 1238.
El rei va concedir als moros de la Vall una donació de 1500 ovelles i cabres, 60 vaques , 30 vestits d’homes i 3 rossins , que els representants de la Vall van acceptar d’immediat. També va ordenar la confecció de la carta de capitulació o carta de poblament , en la qual es respectava el seu dret anterior , i els costums ( llengua i religió) i a canvi se’ls demanava “dretura” , és a dir , l’obligació de pagar els corresponents impostos anuals i jurament de fidelitat. En acceptar els vells de la Vall les condicions de la capitulació , immediatament el rei anà a la Vall en companyia de nou cavallers i va prendre possessió del castell , posant el seu penó reial en l’alcàsser, i va deixar una xicoteta guarnició que tenia les funcions de guardar el castell i representar la institució monàrquica.

GLOSSARI
Rossí: Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que els de tir que servia per a la caça i per a la guerra i solia ser cavalcat pels escuders.
Alcàsser: Residència fortificada que servia de palau del rei o del príncep.
Capitulació: Rendició pactada entre els els reis cristians i musulmans.
Carta de poblament : Concessió feta pel sobirà o senyor d’un lloc amb la finalitat d’atraure pobladors i arrelar la població existent en una localitat.

Escrit per: Maria Masó