El nostre sender comença al principi del camí de la Font del Nogueret, pista forestal en bones condicions que no ofereix dificultats excepte per la seua pendent , que en alguns trams és prou elevada.
A uns 1500 metres ens trobem amb una gran llosa de rodeno situada vora del camí damunt del barranc del Turmó, emprada fins meitat del segle passat com a tobogan pels xiquets del poble. Es tracta de l’esgoladora dels moros. Com el seu nom indica , ja va ser utilitzada com element de joc mil anys enrera i de ben segur s’inclouria en l’excursió la disputa a pedrades entre colles , anomenada per les nostres terres “fer harca”.
Uns quaranta metres endavant ens trobem amb les ruïnes anomenades “La Casota” , restes d’una fortificació medieval del segle XI. Aquestes torres de guaita eren comunes a l’Edat Mitjana per vigilar i el nostre poble conserva a més d’aquesta , restes d’altres dues. Aquesta torre , pel seu emplaçament , ens fa pensar que controlaria el pas d’intrusos cap al Castell de la Vall, amb el qual es comunicaria mitjançant senyals visuals i acústics.
Abans d’arribar al paratge tan conegut pels vallers , anomenat Font del Nogueret , agafem la “Senda dels caçadors” , senda estreta que recorre un paratge molt bonic amb exuberància de plantes aromàtiques ( piturrera, romer , argelagues ... ) .
Aquesta senda ens portarà a “l’aljub de Boio”, construcció de poca fondària amb coberta de volta que serveix per recollir l’aigua de pluja.
Des d’ací, seguint la senda, farem cap a “Les Eretes”. Com el seu nom indica , aquest paratge és el lloc on es realitzava la separació del gra de la palla. Aquestes operacions es feien en paratges molt alts perquè la presència del vent afavoria el treball. Avui és una mostra més del tradicional cultiu mediterrani completament desaparegut a la nostra comarca.
Seguim el sender , per l’Assegador d’Artana fins les Penyes de Mondragó passant per angostos passos entre roques , on de vegades nidifiquen els rapinyaires. Des d’aquestes penyes es pot contemplar una vista magnífica de la comarca i de vegades fins els Columbrets. Baix de les Penyes de Mondragó podem trobar restes d’una caseta en ruïnes en la qual podem observar la peculiar coberta de volta de canó.
Farem una paradeta a la Font del Nogueret , les aigües de la qual, en l’actualitat, no són potables. Després de la Font de Sant Josep , ha estat la principal abastadora d’aigües de la Vall d’Uixó des de temps remots. Ja en l’època de dominació musulmana eren conduïdes les aigües des de la Font a les fonts públiques de la població. Des d’ací tornarem al poble pel camí del Nogueret .
Al llarg del recorregut podem observar les transformacions que l’home ha fet , ja que al començament de la senda trobarem camps de taronger que poc a poc donen pas al secà , en l’actualitat prou abandonat , essent els principals conreus el garrofer, l’olivera i ametller. A mesura que augmenta l’altitud apareixen els pins , alguns exemplars de sureres i carrasques i vegetació de matoll de espècies autòctones : margalló, llentiscle, murta, coscolla ...
Esperem que us haja agradat el recorregut , que de ben segur valia la pena.
A uns 1500 metres ens trobem amb una gran llosa de rodeno situada vora del camí damunt del barranc del Turmó, emprada fins meitat del segle passat com a tobogan pels xiquets del poble. Es tracta de l’esgoladora dels moros. Com el seu nom indica , ja va ser utilitzada com element de joc mil anys enrera i de ben segur s’inclouria en l’excursió la disputa a pedrades entre colles , anomenada per les nostres terres “fer harca”.Uns quaranta metres endavant ens trobem amb les ruïnes anomenades “La Casota” , restes d’una fortificació medieval del segle XI. Aquestes torres de guaita eren comunes a l’Edat Mitjana per vigilar i el nostre poble conserva a més d’aquesta , restes d’altres dues. Aquesta torre , pel seu emplaçament , ens fa pensar que controlaria el pas d’intrusos cap al Castell de la Vall, amb el qual es comunicaria mitjançant senyals visuals i acústics.
Abans d’arribar al paratge tan conegut pels vallers , anomenat Font del Nogueret , agafem la “Senda dels caçadors” , senda estreta que recorre un paratge molt bonic amb exuberància de plantes aromàtiques ( piturrera, romer , argelagues ... ) .
Aquesta senda ens portarà a “l’aljub de Boio”, construcció de poca fondària amb coberta de volta que serveix per recollir l’aigua de pluja.
Des d’ací, seguint la senda, farem cap a “Les Eretes”. Com el seu nom indica , aquest paratge és el lloc on es realitzava la separació del gra de la palla. Aquestes operacions es feien en paratges molt alts perquè la presència del vent afavoria el treball. Avui és una mostra més del tradicional cultiu mediterrani completament desaparegut a la nostra comarca.
Seguim el sender , per l’Assegador d’Artana fins les Penyes de Mondragó passant per angostos passos entre roques , on de vegades nidifiquen els rapinyaires. Des d’aquestes penyes es pot contemplar una vista magnífica de la comarca i de vegades fins els Columbrets. Baix de les Penyes de Mondragó podem trobar restes d’una caseta en ruïnes en la qual podem observar la peculiar coberta de volta de canó.
Farem una paradeta a la Font del Nogueret , les aigües de la qual, en l’actualitat, no són potables. Després de la Font de Sant Josep , ha estat la principal abastadora d’aigües de la Vall d’Uixó des de temps remots. Ja en l’època de dominació musulmana eren conduïdes les aigües des de la Font a les fonts públiques de la població. Des d’ací tornarem al poble pel camí del Nogueret .
Al llarg del recorregut podem observar les transformacions que l’home ha fet , ja que al començament de la senda trobarem camps de taronger que poc a poc donen pas al secà , en l’actualitat prou abandonat , essent els principals conreus el garrofer, l’olivera i ametller. A mesura que augmenta l’altitud apareixen els pins , alguns exemplars de sureres i carrasques i vegetació de matoll de espècies autòctones : margalló, llentiscle, murta, coscolla ...
Esperem que us haja agradat el recorregut , que de ben segur valia la pena.
Escrit per: Maria Masó
No hay comentarios:
Publicar un comentario