El diumenge, dia 14 de juny, vàrem anar a la cova de Sant Vicent a Fondeguilla. Aprofitàrem el camí per dins del riu Belcaire contemplant la vegetació pròpia de la zona, vegetació del llit del nostre riu sec.
A meitat del camí paràrem un moment, a l'ombra d'un garrofer, per observar la penya de la Núvia i contar la llegenda vallera que fa referència als amors desafortunats entre dos joves d'altres èpoques. " Ella, Agna, era cristiana i vivia a la part baixa del nostre poble; e
ll era musulmà, a'anomenava Nàger i vivia a l'Alcúdia. Es van enamorar a l'entrada de la tardor, al barranc de l'Horteta, en vore's per primera vegada i des d'aleshores el seu amor va anar en augment. Davant la intolerància de les seues famílies que s'oposaven al seu amor, decidíren fugir del poble i anar-se'n ben lluny on poder estimar-se sense entrebancs. Però les famílies, en assabentar-se de les seues intencions, els va perseguir. En sentir-se amenaçats, els nuvis es van llançar al buit des d'aquesta penya. Aquesta és la raó del seu nom."
ll era musulmà, a'anomenava Nàger i vivia a l'Alcúdia. Es van enamorar a l'entrada de la tardor, al barranc de l'Horteta, en vore's per primera vegada i des d'aleshores el seu amor va anar en augment. Davant la intolerància de les seues famílies que s'oposaven al seu amor, decidíren fugir del poble i anar-se'n ben lluny on poder estimar-se sense entrebancs. Però les famílies, en assabentar-se de les seues intencions, els va perseguir. En sentir-se amenaçats, els nuvis es van llançar al buit des d'aquesta penya. Aquesta és la raó del seu nom." Continuem 
el camí pel riu fins arribar al poble de Fondeguilla, poble de carrers estrets apinyats a la muntanya, cor de la serra d'Espadà. Fina, una de les dones que caminava amb mi, va fer el comentari sobre la tranquil·litat i el plaer de viure a Fondeguilla.
el camí pel riu fins arribar al poble de Fondeguilla, poble de carrers estrets apinyats a la muntanya, cor de la serra d'Espadà. Fina, una de les dones que caminava amb mi, va fer el comentari sobre la tranquil·litat i el plaer de viure a Fondeguilla. Després de travessar la plaça agafàrem el primer camí a mà dreta que puja ascendentment fins arribar a un ametlerar on tocant es troba la cova de Sant Vicent. Els que mai havíem estat, ens vàrem quedar sorpresos pel tamany de la cova. És una cavitat molt gran que consta de dues parts: una exterior, més menuda, on podem contemplar una imatge de Sant Vicent sobre manisetes i una interior, més gran i fosca.
La 
temperatura, abans xafogosa pel calor del dia de juny, ara era fresca i agradable i inclús, al cap d'uns minuts, massa fresca. Algunes gotes d'aigua es filtren pel sostre de la cova de roca.
temperatura, abans xafogosa pel calor del dia de juny, ara era fresca i agradable i inclús, al cap d'uns minuts, massa fresca. Algunes gotes d'aigua es filtren pel sostre de la cova de roca. Els habitants de Fondeguilla celebren una rom
eria el dia de Sant Vicent des de fa uns anys. Segons la gent més gran del poble aquesta cova ha estat utilitzada pels habitants del poble en temps de guerres o perill per a la població.
eria el dia de Sant Vicent des de fa uns anys. Segons la gent més gran del poble aquesta cova ha estat utilitzada pels habitants del poble en temps de guerres o perill per a la població.Si mai no heu estat, caldria que aprofitareu per visitar el poble i la cova. Des de l'entrada de la cova podeu gaudir d'una vista magnífica del poble, dels seus racons, de l'església i dels carrers.
Escrit per: Maria Masó
