El diumenge, dia 17 de maig, vàrem fer un petit recorregutat pel barranc del Randero i
En primer lloc hem observat una construcció en el mateix barranc del Randero, una pilastra que per les seues característiques podria ser d’època medieval i formar part d’un aqüeducte mai acabat de construir, açò és una de les hipòtesis plantejades per Juan Fuertes Palasí que ens ha fet de guia excel·lent en aquesta primera part del recorregut.
Hem admirat un dels garrogers més impressionants del nostre terme, situat al costat dels llavadors de Campoy. Aquesta garrofera fa
Al costat es troben els llavadors de Campoy o el que queda d’ells: restes de l’edificació on estava el molí que triturava el mineral i les basses circulars i quadrades on es separaven els components del mineral de ferro i la galena argentífera. Aquestes mines varen estar en funcionament fins la dècada dels 20 i són testimoni de l’economia minera de la nostra localitat. Ben a prop trobem les cases de Campoy, restes de les cases on vivien els treballadors de les mines i que van ser utilitzades durant
Hem seguit fins arribar a la torre de
Molt a prop hem pogut observar la pedrera de calç, va estar en funcionament els anys 50 i s’extreia calç per emblanquinar les cases.
A partir d’aquest punt hem fet un recorregut ascendent per arribar al punt més alt de
Jo, que sóc una ignorant en matèria militar, d’ara endavant quan veja un grup de pedres per la muntanya pensaré si no seran restes d’una d’aquestes construccions que amb tant d’esforç varen realitzar els soldats d’un bàndol o altre durant els mesos en que el poble de
Després dels recorreguts pel terme en busca de trinxeres, gràcies a Nel·lo Navarro, Juan Fuertes i Carlos Mallench, quan caminaré pel terme, els meus ulls voran altres coses.
Escrit per: Maria Masó
17-05-09