Estem en una zona privilegiada. L'orografia que tenim al poble es extraordinària, des del seu pla, les valls, les muntanyes o les rieres i els seus barrancs.
Fa molts anys, les persones vivien principalment de l’ag
ricultura. La major part de la terra era de secaner, i es treia productivitat a la major part de terreny, de les zones d’horta fins a les de secà.A la muntanya ara quasi abandonada, quant anem de senderisme podem veure els vestigis dels nostres avantpassats, la modelació i transformació de les vessants muntanyoses, els ribassos de pedra seca per aprofitar un poc més la terra quasi inexistent en algunes ocasions, i així plantar als bancals algun arbre fruiter, ametlers, oliveres, garroferes, i figueres. També se sem
braven tot tipus
d’hortalisses, quant es podia tindre un poc d’aigua d’alguna fonteta propera o en alguns casos s’utilitzava la construcció d’algun aljub, tant per a regar com per a veure. Quan no es podia regar sembraven el blat i alguns altres cultius de secà com la vinya.Els dies eren llargs i durs, no hi havia cotxes tot-terrenys, ni pistes forestals, que permetien el pas per anar ràpidament, això del temps era relatiu, era una altra forma de vida.
Les cavalleries, els cavalls, els burros o els matxos, eren els animals de company
ia i de treball. Al carro i el cavall (l’aca) eren eminentment pel pla o per alguns camins per on es podia transitar, p
erò la major part es feia per sendes, que ja els seus avantpassats varen fer per transitar per aquest llocs tan difícils, i en algunes ocasions tan agraïts o desoladors en altres moments.La gent vivia al camp, o a la muntanya, tan mateix. En algunes ocasions se n’anaven per a dies, ja que el pujar i baixar al bancal o l’era, era costós i s’havia de traure el màxim temps al temps, per portar endavant les tasques agràries que eren el manteniment de la família. Com que calia dormir i també refugiar-se de les inclemències del temps, es construïen casetes de pedra seca, tota una modalitat
per aquesta zona medite
rrània, allí podien tindre un petit llar per viure en precàries condicions en aquestes esgotadores jornades.Hi havia persones que es dedicaven a la ramaderia, i per al seu ramat es construïen les tanques i corrals per protegir-les dels depredadors i tindre-les controlades. En alguns llocs podem vore encara molt estranyats els assegadors, que s’armaven amb pedres perquè els ramats pogueren anar totes juntes
i no fer malbé els terrenys cultivats.És tota una lliçó, que hem d’aprendre dels nostres iaios, que volien la naturalesa per poder viure i treballar, l’estimaven perquè era part de la seua vida, era la seua terra i el seu treball, no hi havia televisors de plasma, no existia internet, ni cotxes que anaren massa ràpids per arribar
uns minuts abans, ni discoteques ni llocs d’esbargiment. La gent no pensava en coses estranyes, ni injectar-se res per estar en un altre mon, a vegades es fumaven algun caliquenyo, els nostres avantpassat estimaven a la muntanya per que era la seua vida, la cuidaven i la protegien com a d’ells mateix. 
Perquè ara la gent no pensa que també hem tenir un poc mes de cura d’ella. És una vergonya contemplar en alguns lloc les brutícies que hi ha,
o els grafitis i rètols que algun graciós fica perquè tothom sàpiga que ha estat allí, com si fos una gesta gran, extraordinària, i no sap que hi ha altres persones que ens agrada mirar la naturalesa com cal, que ens molesta aquestes coses, perquè ens agrada l’estat pur de les nostres muntanyes, com ha de ser.
