El passat dissabte, dia 26 de setembre, encara que la lluna era creixent, un grup de senderistes i amants de la muntanaya ens vàrem decidir a pujar al punt més elevat de la nostre terme, P
enyalba. Amenaçava pluja a tot el territori, la qual cosa no ens va intimidar. Preparats amb paraigües, per si de cas, xubasquers, llanternes i molta il·lusió començàrem el camí des de la plaça del Mercat fins al Carbonaire.Prenguérem la senda del Xacó, per agafar a la dreta una xicoteta senda entre pins, garrogers i oliveres . Com la pluja ens ha acompanyat aquesta setmana, la vegetació mostra un verd brillant i nítid, la senda era mullida i fàcil de transitar. Férem una paradeta a la caseta de la "Bessona" per seguir després a la font del Nogueret.
Cal fer un traguet d'aigua per a seguir amb força i continuar la senda marcada per a pujar a Penyalba , zona de microreserva de flora ( com indica el cartell). Aquesta senda té una penden
t important, va zigzaguejant la muntanya fins arribar a la nostra destinació. Mentre observem el paisatge, es va fent de nit, i en arribar al capdamunt totes les llums dels pobles de la Plana estan ja enceses.
Des d'allí dalt podem distingir la Vall d'Uixó, Xilxes, Moncofa, Vilavella, Nules, Borriana, Almenara, Castelló, el port de Sagunt... Tots estem suats per l'esforç i satisfets, alguns més que d'altres, d'haver aconseguit pujar. Es comenta sempre en aquestes marxes com els senderistes , a més de practicar un hàbit saludable, el de caminar, ens treballem l'autoestima amb la satisfacció personal d'aconseguir un repte que ens proposem.
La gent que coneixeu la zona sabeu que a dalt de Penyalba, al lloc més emblemàtic del nostre poble, està la caseta de "Uitena" , allí sop
àrem i descansàrem. Els propietaris de la caseta foren unes persones molt amables que es oferiren a proporcionar-nos el que poguérem necessitar.
És una mostra de la gent que els senderistes troben quan caminen pels paisatges de les nostres terres. Després d'agafar energies, baixàrem per darrere pegant-li la volta a Penyalba per la senda que acaba a la del Nogueret.
Amb les llanternes i el soroll de les converses vàrem alterar un poc el silenci i la pau de la nit de Penyalba. El grup estava format per gent de totes les edats, des de xiquetes , joves adolescents, adults i més grans com jo, tots amants de les muntanyes.
Cal fer un traguet d'aigua per a seguir amb força i continuar la senda marcada per a pujar a Penyalba , zona de microreserva de flora ( com indica el cartell). Aquesta senda té una penden
t important, va zigzaguejant la muntanya fins arribar a la nostra destinació. Mentre observem el paisatge, es va fent de nit, i en arribar al capdamunt totes les llums dels pobles de la Plana estan ja enceses.Des d'allí dalt podem distingir la Vall d'Uixó, Xilxes, Moncofa, Vilavella, Nules, Borriana, Almenara, Castelló, el port de Sagunt... Tots estem suats per l'esforç i satisfets, alguns més que d'altres, d'haver aconseguit pujar. Es comenta sempre en aquestes marxes com els senderistes , a més de practicar un hàbit saludable, el de caminar, ens treballem l'autoestima amb la satisfacció personal d'aconseguir un repte que ens proposem.
La gent que coneixeu la zona sabeu que a dalt de Penyalba, al lloc més emblemàtic del nostre poble, està la caseta de "Uitena" , allí sop
àrem i descansàrem. Els propietaris de la caseta foren unes persones molt amables que es oferiren a proporcionar-nos el que poguérem necessitar.És una mostra de la gent que els senderistes troben quan caminen pels paisatges de les nostres terres. Després d'agafar energies, baixàrem per darrere pegant-li la volta a Penyalba per la senda que acaba a la del Nogueret.
Amb les llanternes i el soroll de les converses vàrem alterar un poc el silenci i la pau de la nit de Penyalba. El grup estava format per gent de totes les edats, des de xiquetes , joves adolescents, adults i més grans com jo, tots amants de les muntanyes.
Escrit i fotos proporcionades per: MARIA MASÓ
