EL CASTELL DE CASTRO (FONDEGUILLA)

El castell de Castro, és una fortificació d’època musulmana,a igual que el castell de Fondeguilla, l’actual Piló. Tors dos s’alçaven sobre el probablement de Castro i Alfàndec. Es tractava d’uns emplaçaments emmurallats i defensius, que dominaven les zones bixes i que servien de refugi en cas de perill.
L’etimologia de Castro, ve del llatí castrum que vol dir fortificació, campament, castell. També podria vindre de l’àrab qas’r i significaria el mateix. Depenent de l’aljhama de Castro es trobava el raval de Benissabdó.
Amb el nom de Fondeguilla el filòlegs no es posen d’acord. Aquest nom procediria de l’àrab Khandk, i es traduiria per barranc. “Illa” seria diminutiu i voldria dir “barranquet” o si prenen “illa” per Al·la (“Deu”), significaria “el barranc d’Al·la.
Tant el castell de Castro con el d’Alfàndec capitularen en la quaresma de 1238, conjuntament amb el castells de la Vall i Nules, davant del rei En Jaume a la torre forçada de Moncofa, tal com relata el propi rei a la seua Crònica o Llibre del Feyts.
El castell de Castro forma part de la serra Espadà i el seu emplaçament es troba al cim del mateix nom a 787 metres d’altitud sobre el nivell de la mar i domina un cap visual impressionat que avarca des de les Agulles de Santa Àgueda a Benicassim fins el cap de Culler, des del Penyagolosa als Columbrets.
L’origen del castell caldria buscar-lo als segles immediatament precedents a l’era cristiana. La fortificació seria d’una torre guaita púnica o romana depenent de Sagunt. Les restes actuals pertanyen a la civilització islàmica.
El castell està penjat sobre barrancs profunds, a l’est, el de Castro i a l’oest, el de l’Horteta. La seua posició tan estratègica en permet adivinar avui con seria de difícil la seua conquesta.
La defensa del _castell aprofitat totalment l’accidentada orografia. La part de llevant posseeix tres sistemes defensius diferents. El primer obstacle és un cingle de difícil superació. El segon és una muralla compacta de tapial, i el tercer, una gran muralla de mes de 65 m. De longitud. La resta del conjunt és un inaccessible peya-segat sobre el qual s’alça la muralla de tapial.
El castell que ocupa una superfície de 2000 metres quadrats podem diferenciar-lo en dues parts. El primer espai anomenat albacar, era el lloc on la població es refugiava en cas de perill. Es totalment emmurallat amb dues entrades, la nord que venia des del coll de Boix franquejada per dues torres, una quadrada i una rodona, i la sud, la que pujava de Cantallops, al costat de la torre quadrangular. El segon espai, pròpiament el castell, a la vegada es subdivideix en dues parts: una amb restes d’habitacles, i l’altra la celoquia, on hi eren les dependències pròpies del castell, cellers, aljubs, tot presidit per la torre de l’homenatge. Entre el penyascals, per davall d’aquesta torre, es trobava la tercera entra al recinte emmurallat.

Escrit per: Maria Masó