LA VALL D’UIXÓ
Començarem l’eixida pel camí de la font del Nogueret, pista forestal que no ofereix grans dificultats excepte per la seua pendent, que en algun punt és molt elevada.
Pel camí podem observar l’Esgoladora del moros, grans llosa de rodeno situada a la vora del camí del Nogueret, a la vora del barranc del Turmó que ha servit de tobogan durant segles als xiquets. Con el seu nom indica ja va ser uti
litzada com a element de joc fa mil anys.
A uns 1500 metres ens troben les ruïnes de la Casota, restes d’una fortificació medieval del segle XI (època àrab) amb funcions defensives, que junt a la de Benizahat i la de la Torrassa són les úniques que queden. Les de Benigafull i la Tor
re Forçada a Moncofa han desaparegut.
Seguint aquest camí ens trobem al llarg del seu recorregut dues fonts que brollen aigua del manantial de Nogueret. A Tres quilómetres a mig trobem el paratge de la font del Nogueret (370 m), l’any 2001 ha fet 100 anys que es va inaugurar la font i mai de deixat de brollar. Cent anys en que tos el vallers l’han visitada: a omplir aigua, a caçar, a beremar, a Pasqua... A la dret, la caseta del racó, era lloc de trobada d’una antiga “curruca” de caçadors de la Vall.
Les Penyes de Mondragó, de prop, son impressionants. Pujarem per una senda amb prou pendent, passat per angostos passos entre roques des d’on vorem llocs d’escalda, on ocasionalment nidifiquen rapinyaires. A la dreta podem vore el
Castell de la Vall, el barranc de l’Horteta, el Frontó i vàries sendes.
Poc més avant ens trobem am unes ruïnes conegudes con les Eretes (500 m.), lloc on antigament es cultivaven cereals (blat i ordi), on hi havia un aljub que encara es pot vore i diverses edificacions de pedra seca molt interessants, testimoni de la constant presència del nostres avantpassats. Les Casetes de pedra seca tenien un funció de refugi dels llauradors i es remonten al segles XVII, XVIII i XIX.
Des de Penyalva (648 metres) podrem tenir
la millor visió del nostre poble, de bon segur, i de tota la comarca, inclús si el dia és ras podrem contemplar el golf de València i els Columbrets. De segur que valdrà la pena haver pujat.
Els Sants de la Pedra (578 m), con un monolit que sembla una capelleta. Es va erigir per recordar el lloc on es va trobar un xiquet que havia desaparegut als 30 mesos d’edat i va estar perdut tres dies per aquests paratges (7 de juny de 1937). Avui és un mirador fantàstic i no li falten mai visitants, inclús es contes “passets” dels personatges del nostre poble: el “tio Herrero” pujava tots els dissabtes i ficava un puret.
I T I N E R A R I :
La Vall d’Uixó (118 m)
Nogueret (370 m)
Pel camí podem observar l’Esgoladora del moros, grans llosa de rodeno situada a la vora del camí del Nogueret, a la vora del barranc del Turmó que ha servit de tobogan durant segles als xiquets. Con el seu nom indica ja va ser uti
litzada com a element de joc fa mil anys.A uns 1500 metres ens troben les ruïnes de la Casota, restes d’una fortificació medieval del segle XI (època àrab) amb funcions defensives, que junt a la de Benizahat i la de la Torrassa són les úniques que queden. Les de Benigafull i la Tor
re Forçada a Moncofa han desaparegut.Seguint aquest camí ens trobem al llarg del seu recorregut dues fonts que brollen aigua del manantial de Nogueret. A Tres quilómetres a mig trobem el paratge de la font del Nogueret (370 m), l’any 2001 ha fet 100 anys que es va inaugurar la font i mai de deixat de brollar. Cent anys en que tos el vallers l’han visitada: a omplir aigua, a caçar, a beremar, a Pasqua... A la dret, la caseta del racó, era lloc de trobada d’una antiga “curruca” de caçadors de la Vall.
Les Penyes de Mondragó, de prop, son impressionants. Pujarem per una senda amb prou pendent, passat per angostos passos entre roques des d’on vorem llocs d’escalda, on ocasionalment nidifiquen rapinyaires. A la dreta podem vore el
Castell de la Vall, el barranc de l’Horteta, el Frontó i vàries sendes.Poc més avant ens trobem am unes ruïnes conegudes con les Eretes (500 m.), lloc on antigament es cultivaven cereals (blat i ordi), on hi havia un aljub que encara es pot vore i diverses edificacions de pedra seca molt interessants, testimoni de la constant presència del nostres avantpassats. Les Casetes de pedra seca tenien un funció de refugi dels llauradors i es remonten al segles XVII, XVIII i XIX.
Des de Penyalva (648 metres) podrem tenir
la millor visió del nostre poble, de bon segur, i de tota la comarca, inclús si el dia és ras podrem contemplar el golf de València i els Columbrets. De segur que valdrà la pena haver pujat.Els Sants de la Pedra (578 m), con un monolit que sembla una capelleta. Es va erigir per recordar el lloc on es va trobar un xiquet que havia desaparegut als 30 mesos d’edat i va estar perdut tres dies per aquests paratges (7 de juny de 1937). Avui és un mirador fantàstic i no li falten mai visitants, inclús es contes “passets” dels personatges del nostre poble: el “tio Herrero” pujava tots els dissabtes i ficava un puret.
I T I N E R A R I :La Vall d’Uixó (118 m)
Nogueret (370 m)
Les Eretes (500 m)
Penyes de Mondragó
Penyalva
Sants de la pedra (578 m)
Pla del Cipote
Penyalva
Sants de la pedra (578 m)
Pla del Cipote
La Vall.
Escrit fet per: Maria Masó
No hay comentarios:
Publicar un comentario