Aquests darrers dies de Pasqua he viatjat amb la SASE (Associació d’Amics de la Serra d’Espada) al Pais Basc; un grup molt nombrós de persones, la majoria de les quals ja ens 
coneixem d’altres eixides. Els que són nous en aquests viatges són sempre i de seguida ben rebuts i així ho poden manifestar.
Després d’una nit d’autobús, que sempre es fa molt llarga i cansada, arribàrem a Hondarribia per començar la primera de les marxes. Pujàrem al mont Jaizkibel des d’on es pot contemplar la mar Cantàbrica, la ria del Bidasoa i al devant Hendaya, Irun i Sant Jean de Luz. Sota un cel blau, clar i assol
ellat, poguérem observar la fortificació de Guadalupe i una sèrie de torreons defensius. Per la vesprada , acompanyats d’unes guies locals, poguérem visitar la ciutat, les restes de les muralles, les portes d’entrada , els seus palaus … i el que més em va agradar, les cases basques. Per satisfer la meua llepolia vaig tastar “le gateau basque”, una mena de bescuit amb crema pastissera a dintre. Per cert, les guies que et proporcionen a l’oficina de turisme estan traduïdes al català. A vore quan traduïm nosaltres una guia a l’euskera?
El segon dia vàrem recórrer un sender que pertany a un tram del camí de Sant Jaume
( de Aroue fins a Ostabat). Al llarg del sender poguérem gaudir de tots els colors del verd d’un
paisatge magnífic, malgrat estar acompanyats de la pluja que no ens va abandonar en tot el dia de forma insistent . Per la vesprada visitàrem la ciutat de Sant Jean à Pied de Port sota la pluja , des d’on comencen molts pelegrins el camí de Sant Jaume. He promés que tornaré a aquesta ciutat el més aviat
possible.
El tercer dia , dissabte, pujàrem a la Rune amb el tren cremallera, tren curiós que ens feu ascendir quasi als mil metres d’altitud en pendent molt pronunciada. No poguérem gaudir de les vistes donada la boira que ho cobria tot, pero poguerem comprovar el nacionalisme basc : un cambrer preguntat si estavem en Espanya o França, contestava que al Pais Basc, i com que insistíem si aquelles terres pertanyien al estat espanyol o francés, ens digué que “todavía” era territori espanyol. En eixir d’allí, semblava que tots erem nacionalistes bascos, molts ens havíem comprat i posat la xapel·la negra o roja.
Per la vesprada una passejada per la plaja de Biarritz i un xocolate calent a una cafeteria de les
darreries del segle XIX, va substituir la marxa que no havíem pogut fer a causa del mal estat del sender.
El quart dia l’autobús ens portà a Seignosse, passegem per les Landes, camins de sorra i dunes amb boscos de pins , roures i falgueres. La contemplació de l’estany blanc i , sobre tot, l’estany negre, és un plaer per a la vista i l’esperit. Anem a Baiona a dinar; trobem que la ciutat celebra “La foire du
Jambon”. Dinem enmig de la voràgine de la fira i les músiques de la xaranga; el plat principal esta format per una mena de sofregit de tomata, ceba i pebreres amb tallades de pernil fregit al damunt. Les xiques ballen amb la xaranga “Paquito el Xocolatero”. El dia acaba amb una festeta a “l’auberg de jeneusse” on ens allotgem. Per cert, l’alberg és molt agradable i està situat al costat del llac Mouriscot, en un entorn paisatgístic esplèndid.
El darrer dia anem a Sant Jean de Luz per fer un sender per la costa , a vora mar, al costat dels penyassegats des del far fins a l’Abadia a Hendaia. Aquest és el millor recorregut dels que hem fet aquests dies, la contemplació del paisatge i la mar alhora és un plaer per als sentits.tornem a casa amb els ulls amerats dels blaus de la mar Cantàbrica i tots els verds del País Basc. Tornaré aviat.
Escrit i fotos per: Maria Masó (08/13-04-09)
coneixem d’altres eixides. Els que són nous en aquests viatges són sempre i de seguida ben rebuts i així ho poden manifestar.Després d’una nit d’autobús, que sempre es fa molt llarga i cansada, arribàrem a Hondarribia per començar la primera de les marxes. Pujàrem al mont Jaizkibel des d’on es pot contemplar la mar Cantàbrica, la ria del Bidasoa i al devant Hendaya, Irun i Sant Jean de Luz. Sota un cel blau, clar i assol
ellat, poguérem observar la fortificació de Guadalupe i una sèrie de torreons defensius. Per la vesprada , acompanyats d’unes guies locals, poguérem visitar la ciutat, les restes de les muralles, les portes d’entrada , els seus palaus … i el que més em va agradar, les cases basques. Per satisfer la meua llepolia vaig tastar “le gateau basque”, una mena de bescuit amb crema pastissera a dintre. Per cert, les guies que et proporcionen a l’oficina de turisme estan traduïdes al català. A vore quan traduïm nosaltres una guia a l’euskera?El segon dia vàrem recórrer un sender que pertany a un tram del camí de Sant Jaume
( de Aroue fins a Ostabat). Al llarg del sender poguérem gaudir de tots els colors del verd d’un
paisatge magnífic, malgrat estar acompanyats de la pluja que no ens va abandonar en tot el dia de forma insistent . Per la vesprada visitàrem la ciutat de Sant Jean à Pied de Port sota la pluja , des d’on comencen molts pelegrins el camí de Sant Jaume. He promés que tornaré a aquesta ciutat el més aviat
possible.El tercer dia , dissabte, pujàrem a la Rune amb el tren cremallera, tren curiós que ens feu ascendir quasi als mil metres d’altitud en pendent molt pronunciada. No poguérem gaudir de les vistes donada la boira que ho cobria tot, pero poguerem comprovar el nacionalisme basc : un cambrer preguntat si estavem en Espanya o França, contestava que al Pais Basc, i com que insistíem si aquelles terres pertanyien al estat espanyol o francés, ens digué que “todavía” era territori espanyol. En eixir d’allí, semblava que tots erem nacionalistes bascos, molts ens havíem comprat i posat la xapel·la negra o roja.
Per la vesprada una passejada per la plaja de Biarritz i un xocolate calent a una cafeteria de les
darreries del segle XIX, va substituir la marxa que no havíem pogut fer a causa del mal estat del sender.El quart dia l’autobús ens portà a Seignosse, passegem per les Landes, camins de sorra i dunes amb boscos de pins , roures i falgueres. La contemplació de l’estany blanc i , sobre tot, l’estany negre, és un plaer per a la vista i l’esperit. Anem a Baiona a dinar; trobem que la ciutat celebra “La foire du
Jambon”. Dinem enmig de la voràgine de la fira i les músiques de la xaranga; el plat principal esta format per una mena de sofregit de tomata, ceba i pebreres amb tallades de pernil fregit al damunt. Les xiques ballen amb la xaranga “Paquito el Xocolatero”. El dia acaba amb una festeta a “l’auberg de jeneusse” on ens allotgem. Per cert, l’alberg és molt agradable i està situat al costat del llac Mouriscot, en un entorn paisatgístic esplèndid.
El darrer dia anem a Sant Jean de Luz per fer un sender per la costa , a vora mar, al costat dels penyassegats des del far fins a l’Abadia a Hendaia. Aquest és el millor recorregut dels que hem fet aquests dies, la contemplació del paisatge i la mar alhora és un plaer per als sentits.tornem a casa amb els ulls amerats dels blaus de la mar Cantàbrica i tots els verds del País Basc. Tornaré aviat.
Escrit i fotos per: Maria Masó (08/13-04-09)
No hay comentarios:
Publicar un comentario