El passat diumenge, 13 de desembre, santa Llúcia, uns quants senderistes agosarats vàrem fer el cim de Pipa. Esperàvem ser una quarantena de persones, però la majoria es van quedar colgats sota els llençols a causa de les prediccions metereològiques. Després de rumiar-nos-ho un poc, vam decidir anar a Garrut a esmorzar i allí ja decidiríem. Només començar el camí ens saludà una garrofera centenària a la senda de Cristel; caldria fer alguna actuació sobre aquesta senda i sobre alguns dels arbres centenaris que hi ha.
La pluja ens va respectar al començament i en l'aljub vàrem reprendre fo
rces fent un mosset. Decidits com estàvem a no perdre el matí, i amb més moral que l'Alcoià, seguírem l'empedrat i el barranc fins arribar al camí del Palmeralet i d'ací a Pipa ja no quedava res. En aquest tram la senda estava enfangada i les botes s'estacaven. La presència d'esborços va endolcir-nos el camí. Per fi arribàrem al cim de Pipa tots tapats i mullats. Ara calia baixar, ho vàrem fer per la Balona i continuava plovent i ara sí que el vent molestava i tots estàvem mullats i enfangats. Encara va quedar temps per contemplar les trinxeres de la Guerra Civil. Encara va haver qui va tenir forces per esperar a entrar a les coves de Sant Josep : meravella de la natura i un relax després de l'odisea. Havia pujat a Pipa amb un sol que bada penyes, amb un sol tebi d'hivern, amb núvols, però mai ho havia fet amb un temps tan inòspit.
Text i fotos facilitades per: Maria Masó
No hay comentarios:
Publicar un comentario